Mil facetes de la tardor

ITINERARI D’APRENENTATGE BASAT EN CONCEPTES CIENTÍFICS


Mil facetes de la tardor

Objectius Generals:

  • Observar la natura;
  • Trobar utensilis naturals per assolir els objectius de les activitats;
  • Aprendre el procés de creixement de les plantes;
  • Conèixer quines plantes creixen sovint a la tardor i quines no ;
  • Interioritzar la importància de reciclar;
  • Entrar en sintonia amb la natura;
  • Valorar la importància del treball en grup;
  • Desenvolupar el valor de la paciència.

Resultats d’aprenentatge esperats:

  • Practicar l’habilitat d’observar els animals (per exemple , “Com actuarien els castors en aquesta situació?”);
  • Aprendre i explicar el procés de creixement de les plantes;
  • Conèixer quines plantes creixen sovint a la tardor i quines no;
  • Ser més pacient;
  • Interioritzar i ser millor reciclant;
  • Respectar els altres i la natura;
  • Tenir cura de les plantes (assegurar-se que hi hagi prou llum, aigua, etc.);
  • Desenvolupar els sentits;
  • Connectar amb la natura.

Avaluació:

Cada activitat preveu una avaluació inicial i final. Tot i així, és important avaluar el coneixement i les actituds sobre els tres pilars de la sostenibilitat al principi i al final de litinerari daprenentatge.
Segons Kahriman-Öztürk et al. (2012), cada pilar de la sostenibilitat té dos o tres indicadors:

Sostenible: redueix (p.ex. fer més amb menys) i reutilitzar (p.ex. fer més ús de coses velles);

Social: respecte (p.ex. respectar la naturalesa i el seu valor), repensar (p.ex. valorar altres coses) i reflexionar (p.ex. conèixer les diferències culturals al món);

Econòmic: reciclar (p.ex. algú més el pot fer servir una altra vegada) i redistribuir (p.ex. distribuir equitativament els recursos).
Proposen una entrevista per avaluar l’actitud dels nens i de les nenes segons aquests pilars de sostenibilitat:

  • Alguns nens o algunes nenes fan servir els dos costats del paper quan dibuixen o escriuen, però altres nens o nenes només utilitzen un costat del paper quan escriuen o dibuixen. Què en penses?
  • Alguns nens o algunes nenes mai no molesten o atrapen animals que troben fora, però hi ha nens o nenes a qui els agrada molestar i atrapar animals. Què en penses?
  • Alguns nens o algunes nenes posen objectes reciclables a la paperera de reciclatge però altres simplement llencen les coses quan acaben de fer-les servir. Què en penses?
  • Alguns nens o algunes nenes donen les seves joguines velles o les reutilitzen de maneres diferents quan ja no juguen més amb ells. Però altres els llencen. Què en penses?
  • Alguns nens o algunes nenes viuen en llocs concorreguts com a ciutats i pobles, però altres nens o altres nenes voldrien o els agradaria viure en llocs on hi hagués més plantes, arbres i animals. Què en penses?

Proposem fer servir aquestes preguntes per a l’avaluació inicial i final de l’itinerari d’aprenentatge. De tota manera, recomanem l’ús d’observació sistemàtica com a indicador principal.

Estructura de l’Itinerari:

L´itinerari està compost per 3 activitats en total. S’estima un període de dues setmanes per completar l’itinerari d’aprenentatge complet.
Abans de res, es suggereix que el professorat comenci el programa amb una lliçó general sobre la tardor, per avaluar allò que els i les alumnes saben d’abans sobre aquesta estació i per intensificar la seva motivació pel que fa a l’itinerari d’aprenentatge (p. ex . potser amb la ajuda de pintures o collages).

Etapa I – Construcció de la presa fent de petits castors

La primera activitat preveu una lliçó abans de l’experiment en què el professorat explicarà com els castors solen afectar el seu entorn durant la tardor. Per exemple els castors construeixen una presa per crear una piscina d’aigua profunda on poden fer la seva cabana (casa) i estar més protegits dels depredadors. La barrera frena l’aigua perquè la cabana no sigui empesa per l’aigua. La piscina també és on guarden les branques fresques sota l’aigua com una font de menjar saborós a la tardor. L’experiment cal fer-lo un dia després de la pluja, en un lloc on hi hagi aigua, per preguntar als nens i a les nenes que pensin com solen afectar els castors el seu entorn i el seu paisatge usant materials naturals per bloquejar el flux del riu. El repte consisteix en demanar als nens i a les nenes que facin servir materials naturals del seu voltant per intentar controlar el moviment de l’aigua.

Etapa II – Growing up a miniature autumnal garden in class

La segona activitat preveu dues sessions de preparació: una sobre el cicle de les plantes, on es mostrin les plantes que solen créixer a la tardor –explicant les seves característiques; i la segona sessió hauria de ser sobre la noció de reciclatge, explicant la seva importància a la nostra societat. L’experiment consisteix en plantar brots en testos reciclats (fets d’ampolles de plàstic). Els nens i les nenes haurien de fer un pla per cultivar les plantes i seran responsables del seu creixement.

Etapa III – Experiment sensorial

La tercera activitat consisteix en estimular els sentits (p.ex., vista, tacte, oïda i olor) mitjançant la naturalesa. Està formada de quatre experiments: 1: Dona una fitxa de colors diferents a cada nen o nena i anima’ls a buscar una coincidència a la natura. Avaluen quins colors són més fàcils i més difícils de trobar i per què (p.ex. potser alguns colors són més fàcils/difícils de trobar a la tardor). 2: Tacte: Donar a grups petits una ouera i anima’ls a trobar sis materials que siguin diferents al tacte per posar-ne un a cada compartiment. 3. Oïda: els nens i les nenes s’asseuen en silenci a l’exterior amb la mà oberta. Poden tancar la mà quan escoltin un so, capturant el so. Se’ls demana que reprodueixin el so que han capturat i que després el tornin a la natura. 4: Olor: Donar als grups petits un test amb aigua i el repte de crear una fragància usant els materials que trobin, inventant-se una fragància que faci olor de tardor. Se suggereix preveure un experiment per dia, i que es comenci aquesta activitat amb una lliçó propedèutica sobre els sentits i una altra en què els nens i les nenes creïn materials (p. ex . les fitxes de colors) usant materials reciclats.

Skip to content